Artistes
Josep Guinovart
Josep Guinovart (Barcelona 1927-2007) es trasllada al camp durant la Guerra Civil, estudia a Llotja mentre treballa en el negoci familiar els primers anys de la posguerra, assisteix a classes al FAD, esdevé membre del Cercle Maillol, rep una beca de l’Institut Francès per estudiar a París (1953), fa estades a diversos indrets d’Europa, visita Picasso,... A la década dels quaranta la seva pintura evoluciona cap a un realisme esquemàtic que delata una càrrega trascendent i primitivista. Als anys cinquanta, s’endinsa en la expressió realista del món del camp enllaçant amb una poética rural, geometritzant, de lirisme greu. A finals d’aquest deceni abandona la representació i la seva obra fa un gir cap a l’informalisme amb la incorporació de materials humils i el treball expressiu de la materia. I a primers dels seixanta, inicia una etapa de síntesi amb la presencia d’elements de la vida real en un context abstracte, que definirà a partir d’aleshores la seva trajectòria en la qual es mantindrà sempre viu l’interés per la societat i el món cultural que l’envolta.
La producció de Guinovart contempla amb atenció la terra i el mar, la ciutat i el món rural, la societat i el individu, la tradició i la modernitat i assenyala els indicis d’autenticitat que hi podem descubrir. La seva capacitat de penetració explica la seva vigencia. La transformació i la sorpresa són els trets definidors de la seva obra.
Es protagonista de la vanguarda pictòrica catalana de la segona meitat del segle XX, junt a Antoni Tàpies, Joan Josep Tharrats i Joan Hernández Pijoan. Durant tota la seva carrera artística va realitzar infinitat d’exposicions i la seva obra està repartida per tot el món en diferents museus, col·leccions i galeries d’art.
