Un any més torna a La GaLeRia per Nadal L’Art del Regal. Una mostra que aquest any inclou dibuixos d’època de Xavier Gosé, petits formats de Marta Ballvé i l’habitual selecció d’obra gràfica original: litografies, serigrafies i gravats d’artistes reconeguts.
Xavier Gosé (1876-1915) és dels artistes catalans que millor representen la Belle Époque. S’havia format en l’ambient Modernista de Barcelona on va començar a col·laborar amb revistes com L’Esquella de la Torratxa, Quatre gats o Hispania i va exposar amb èxit a l’emblemàtica cerveseria de Els Quatre Gats el 1899. Va marxar a París per primera vegada el 1900 on va començar a publicar els seus dibuixos. Tot i així, li va costar obrir-se camí fins que les revistes Le Rire i L’Assiette au beurre li van dedicar números monogràfics el 1902. A partir d’aquest moment la seva obra es va integrar plenament a l’ambient parisenc i es convertí en una figura destacada de la il·lustració europea del s.XX.
La selecció de dibuixos i esbossos d’aquesta exposició reflecteixen l’expressió refinada cap a la qual va evolucionar des que va començar a col·laborar amb revistes satíriques i firmes de moda de prestigi. Tot i les seves arrels properes a l’Escola del Safrà, el seu llenguatge es va allunyar dels temes socials i la dicció naturalista i va consolidar un estil lineal, de traços esquemàtics i subtilment expressiu, escaient per retratar, de forma magistral, la vida mundana i la modernitat de la Belle Époque. Aquest nou estil li va obrir les portes de revistes molt destacades de l’època, com Gazette du Bon Ton, La Contemporaine, Le Frou-Frou, La Caricature, o La Vie en Rose.
Des de París va continuar enviant els seus dibuixos a revistes catalanes com Pèl i Ploma, Jugend o Catalunya artística i va contribuir a la difusió de l’estètica de l’Art Nouveau i l’Art Decó. Va exposar a la Sala Parés (1903) i Galeries Dalmau (1911) de Barcelona (1903), la Sala Vilches de Madrid (1909), la galeria Georges Petit de París (1911) i la galeria Philipon de Buenos Aires (1913).També va dibuixar figurins per obres de teatre i òpera com Pepita Jiménez d’Isaac Albéniz o La Feria de Neuilly de Gregorio Martínez Sierra.
Amb l’inici de la Primera Guerra Mundial el 1914, va tornar al domicili familiar de Lleida on va morir de tuberculosi l’any 1915.
Espai per al silenci és la darrera mostra de Marta Ballvé dedicat al silenci, motiu que ha fet servir com a via d’estímul per obrir els ulls a realitats diverses i amb el desig de crear un diàleg entre obra i espectador. Per aquest camí ha arribat a concebre un llenguatge molt personal, esquemàtic, amb components figuratius d’arrels ètniques, presència de signes, símbols, lletres,... Empra una tècnica de pintura molt matèrica, de textures gruixudes i elements de collage, amb una paleta de colors sobris i molt elegants. Ara, us el presentem amb petits formats
