Entre bastidors. La col·lecció Eduard Batlle. Homenatge al fundador de La GaLeRia. 3 exposicions al voltant del llegat artístic d’un professional de l’art figuratiu entre 1948 -1997. setembre -desembre 2018.
El paisatge. Una finestra oberta
Autors: Rafael Bataller, Xavier Blanch, Bosco Martí, Simó Busom, Manuel Capdevila, Joan Colom, Joan Commeleran, Jordi Curós, Rafael Duran, Manuel Humbert, Santi Moix, Joan Morales, Josep Moscardó, Ramon Moscardó, Ignasi Mundó, Carles Nadal, Josep Puigdengolas, Nicolau Raurich, Lluís Reñé, Lluís Rigalt, Josep Roca-Sastre, Joan Rovira, Jordi Santacana, Pere Santilari, Josep Serra Llimona, Joan Serra, Alfred Sisquella, Francesc Todó, Lluïsa Vidal, Miquel Vilà i Miquel Villà.
Aquesta exposició presenta 50 obres (pintures, dibuixos, cartells) creades per 31 artistes diferents entre els anys 1880 i 1993. Les més antigues són dos dibuixos lavats (1880) de Ll. Rigalt que representen la visió romàntica de la natura. Una pintura de Lluïsa Vidal i un dibuix de N. Raurich s’inscriuen en el postmodersnime, aixi com un paisatge suburbial anònim molt proper a l’estètica de la Colla del Safrà. L’obra del contemporani J. Colom se situa entre la tradició naturalista de l’escola d’Olot.
El grup més ben representat és dels artistes amb qui Eduard Batlle va conviure a la Sala Parés i que es poden dividir en tres generacions: els qui tenien la mateixa edat eren una mica més grans i li van ser més propers estan representats per R. Bataller, X. Blanch, Bosco Martí, S. Busom, J. Curós, R.Duran, I.Mundó, C. Nadal, Roca-Sastre, J. Rovira, Serra Llimona i Todó; els pintors que van ser interceptats per la Guerra Civil als inicis de la seva carrera hi ha els qui evolucionaren cap a la síntesi formal derivada de l’esperit de recerca dins el realisme que es vivia a Catalunya els anys trenta i el contacte amb els moviments europeus del moment com M. Capdevila i M.Villà , i els qui optaren per un estil continuador de les propostes postmodernistes com J. Commeleran i J. Puigdengolas. Mentre que els artistes de la Generació del 17 amb la que l’Eduard es formaria artísticament figuren, d’una banda, amb els noms de J. Serra i A.Sisquella i, d’altra, el de M.Humbert com a representant de l’ala renovadora realista de la segona generació del Noucentisme. I a mig camí entre aquestes estètiques hi ha les peces de J. Morales i Ll. Reñé.
Com a representant de la nova figuració hi ha Miquel Vilà, i entre els artistes que es donaren a conèixer a partir del concurs Premi a la pintura jove que organitzava la Sala
Parés, les pintures de J. Moscardó, R. Moscardó, P. Santilari i J.Santacana. Per últim una petita tela de Santi Moix representa la generació dels vuitanta que va cursar estudis artístics a les escoles de disseny de Barcelona i després feren llargues estades a l’estranger.
El catàleg digital d’aquesta exposició està disponible a
